– Ho consideren un càstig diví / Lo consideran un castigo divino

CAT ESP Joan, un veí d’Artés que ha perdut sis familiars al terratrèmol de Síria: «Ho consideren un càstig diví».

Joan va deixar enrere el seu país natal amb 17 anys i lamenta el «drama humà» que viuen a Alep després del terratrèmol: «Ja estem prou castigats».
«Viuen amb tanta prolongació la guerra que amb el terratrèmol estan en una bombolla i creuen que estan vivint el judici final».
El terratrèmol registrat dilluns a la matinada a Turquia i Síria ja ha deixat més de 6.000 morts, entre ells sis familiars de Joan Babeli Shawa, un veí d’origen sirià que fa 43 anys que viu a la localitat catalana d’Artés.
Una desgràcia que ha agreujat la situació d?un país sacsejat per la guerra després de més de 10 anys de conflicte. «Han viscut moltes coses i intenten sobreviure. Hi ha gent que és al carrer i que no vol entrar a casa per por dels terratrèmols. És un drama humà sobre un altre drama. Ja hi havia dificultats de subsistir perquè la Guerra Civil no s’ha acabat «, explica l’activista del Bages, que va deixar enrere Síria amb 17 anys.
Una de les províncies més afectades pel terratrèmol és Alep, en què s’han esfondrat desenes d’edificis. «Els primers a caure han estat aquelles construccions ressentides pels bombardejos previs. Esperem que en aquesta zona pugui regnar la pau. Ja estem prou castigats».
Precisament a Alep han mort sota els enderrocs sis familiars de Joan. «Avui m’han comunicat una mort més, la del meu oncle, que sortia de l’edifici quan se li ha esfondrat a sobre. En altres parts del país encara no tinc notícies, mentre que algunes de les persones refugiades a Turquia han estat traslladades a Istanbul» , explica el veí d’Artés.
La gent s’ho pren com un càstig diví. Estan acostumats a la mort de tantes desgràcies. Viuen amb tanta prolongació la guerra que amb el terratrèmol estan en una bombolla i creuen que estan vivint el judici final. És la sensació que m’han traslladat”, afegeix l’activista, que recorda les baixes temperatures que afecten la població en un moment de “màxima tensió”.
«La població civil ho està passant molt malament. Està nevant i fa molt de fred. Es refugien en esglésies i mesquites. No tenen accés per menjar». Tot i això Joan ha quedat sorprès per la generositat del poble en un dels seus pitjors moments. «Els pregunto com estan i de seguida es preocupen per si em falta alguna cosa, és impactant».
Ara, des de la seva associació Horizon For Syrians, que va néixer el 2015 per ajudar els refugiats per la guerra, enviaran material per ajudar els afectats. «Estem parlant amb el cor a la mà. L’únic que vull és que arribi a la gent. Necessiten mantes, generadors elèctrics, telèfons, bateries, paraigües, impermeables, sacs de dormir i, sobretot, molt menjar i medicament».
«Estan incomunicats, viuen integrats a la desgràcia. Pensen que nosaltres també tenim terratrèmols. Creuen que tothom està igual», sentencia Joan, que no visita el seu país natal des del 2009 a causa de la guerra. «Des que me’n vaig anar he anat diverses vegades de visita, però com que la degradació que hi ha ara no l’ha vist mai».

 ——————- ——————— ——————– ——————— ——————— ———————– ——————— ———————- ———————- ——————–

Joan, un vecino de Artés que ha perdido seis familiares en el terremoto de Siria: «Lo consideran un castigo divino»

Joan dejó atrás su país natal con 17 años y lamenta el «drama humano» que viven en Alepo tras el terremoto: «Ya estamos suficientemente castigados».«Viven con tanta prolongación la guerra que con el terremoto están en una burbuja y creen que están viviendo el juicio final».
El terremoto registrado la madrugada del lunes en Turquía y Siria ya ha dejado más de 6.000 muertos, entre ellos seis familiares de Joan Babeli Shawa, un vecino de origen sirio que lleva 43 años viviendo en la localidad catalana de Artés.
Una desgracia que ha agravado la situación de un país sacudido por la guerra tras más de 10 años de conflicto. «Han vivido muchas cosas e intentan sobrevivir. Hay gente que está en la calle y que no quiere entrar en casa por miedo a los terremotos. Es un drama humano sobre otro drama. Ya había dificultades de subsistir porque la Guerra Civil no se ha acabado», explica el activista del Bages, que dejó atrás Siria con 17 años.
Una de las provincias más afectadas por el terremoto es Alepo, en el que se han derrumbado decenas de edificios. «Los primeros en caer han sido aquellas construcciones resentidas por los bombardeos previos. Esperemos que en esta zona pueda reinar la paz. Ya estamos suficiente castigados». Precisamente en Alepo han fallecido bajo los escombros seis familiares de Joan. «Hoy me han comunicado una muerte más, la de mi tío, que salía del edificio cuando se le ha derrumbado encima. En otras partes del país aún no tengo noticias, mientras que algunas de las personas refugiadas en Turquía han sido trasladadas a Estambul», explica el vecino de Artés.
La gente se lo toma como un castigo divino. Están acostumbrados a la muerte de tantas desgracias. Viven con tanta prolongación la guerra que con el terremoto están en una burbuja y creen que están viviendo el juicio final. Es la sensación que me han trasladado», añade el activista, que recuerda las bajas temperaturas que afectan a la población en un momento de «máxima tensión». «La población civil lo está pasando muy mal. Está nevando y hace mucho frío. Se refugian en iglesias y mezquitas. No tienen acceso para comer». Pese a ello Joan ha quedado sorprendido por la generosidad del pueblo en uno de sus peores momentos. «Les pregunto cómo están y en seguida se preocupan por si me falta algo, es impactante».
Ahora, desde su asociación Horizon For Syrians, que nació en 2015 para ayudar a los refugiados por la guerra, enviarán material para ayudar a los afectados. «Estamos hablando con el corazón en la mano. Lo único que quiero es que le llegue a la gente. Necesitan mantas, generadores eléctricos, teléfonos, baterías, paraguas, chubasqueros, sacos de dormir y, sobre todo mucha comida y medicamento».
«Estan incomunicados, viven integrados en la desgracia. Piensan que nosotros también tenemos terremotos. Creen que todo el mundo está igual», sentencia Joan, quien no visita su país natal des de 2009 debido a la guerra. «Desde que me fuí he ido varias veces de visita, pero como la degradación que hay ahora no la ha visto nunca»

Font de la notícia / Fuente de la noticia: www.niusdiario.es