L’artesenc d’origen sirià Joan Babeli, que ha perdut cinc familiars al sisme, assegura que «el patiment humà és extrem».

Queralt Casals. Artés

El veí d’Artés d’origen sirià Joan Babeli (Alep 1962) té constància, fins ara, de la pèrdua de cinc familiars al terretrèmol que aquest dilluns va sacsejar Síria i Turquia. L’activista bagenc, que va crear fa quatre anys l’associació Horizon for Syrians per ajudar nens sirians en camps de refugiats, explica la dura situació que viuen els supervivents de la tragèdia, que deambulen pels carrers amb temperatures extremes. «Hi ha molta desesperació» assegura.

«El patiment humà és extrem, està nevant i les temperatures de l’hivern allà son molt dures», explica. A la ciutat d’Alep la gent «està desconnectada i voltant pels carrers perquè els edificis tenen el perill de caure i no crec que puguin tornar tan fàcilment a casa», diu. En un país que està molt castigat pels efectes de la guerra els últims llocs que queden a la població per refugiar-s’hi són «el que queda de les mesquites i les esglésies».

Babeli va poder parlar amb alguns familiars dilluns mateix, que li van narrar en primera persona la situació que vivien, amb edificis que es desplomaven com castells de cartes. Explica que a la ciutat d’Alep haurien caigut  una cinquantena d’edificis, molts dels quals, creu, «ja tenien l’estructura malmesa i ressentida a causa dels bombardejos». Segons Babeli, la situació de la població siriana ja era molt precària per la guerra civil. «El drama ja era brutal», afirma, amb electricitat només durant dues hores al dia i problemes d’alimentació. Per això, el terratrèmol ha estat «una desgràcia sobre una altra desgràcia». La gent, diu, «ja tenia pocs mitjans i ara encara en té menys» i «hi ha molta desesperació».

L’activista bagenc viu amb «molta angoixa» la situació del seu país d’origen, on encara resideixen alguns dels seus familiars, «que no han tingut l’opció de marxar». A causa del terratrèmol haurien perdut la vida la dona i tres fills d’un seu nebot, a més d’un oncle. També lamenta les dificultats que hi ha per enviar ajudes a Síria. «Jo continuo enviant el que puc, però és complicat perquè no hi ha sistema bancari i les ajudes humanitàries no arriben a la gent a causa de la corrupció. Amb la guerra hi ha molta injustícia». Afirma amb impotència que no sap què fer i estudia la possibilitat de canalitzar algún ajut a través de la seva associació, «però si no tens via governamental no arribarà».
Joan Babeli fa més de 40 anys que va sortir de Síria, i es va establir a Catalunya. Ha posat les seves arrels a Artés, d’on fins i tot ha estat regidor a l’Ajuntament, i és una persona molt coneguda al poble. Tot sovint promou iniciatives de caire social, cultural i humanitari per ajudar el seu poble natal.

———— —————– ————— ————— ————- —————– ————— ————— ————— —————— —————- —————- ————— 

El vecino de Artés de origen sirio Joan Babeli, que ha perdido a cinco familiares en el seísmo, asegura que «el sufrimiento humano es extremo».

Queralt Casals. Artés

El vecino de Artés de origen sirio Joan Babeli (Alepo 1962) tiene constancia, hasta ahora, de la pérdida de cinco familiares en el terremoto que este lunes sacudió Siria y Turquía. El activista del Bages, que creó hace cuatro años la asociación Horizon for Syrians para ayudar a niños sirios en campos de refugiados, explica la dura situación que viven los supervivientes de la tragedia, que deambulan por las calles con temperaturas extremas. «Hay mucha desesperación» asegura.

«El sufrimiento humano es extremo, está nevando y las temperaturas del invierno allí son muy duras», explica. En la ciudad de Alepo la gente «está desconectada y alrededor por las calles porque los edificios tienen el peligro de caer y no creo que puedan volver tan fácilmente a sus casas», dice. En un país que está muy castigado por los efectos de la guerra los últimos lugares que quedan en la población para refugiarse son «lo que queda de las mezquitas y las iglesias».

Babeli pudo hablar con algunos familiares el mismo lunes, quienes le narraron en primera persona la situación que vivían, con edificios que se desplomaban como castillos de naipes. Explica que en la ciudad de Alepo habrían caído una cincuentena de edificios, muchos de los cuales, cree, «ya tenían la estructura dañada y resentida a causa de los bombardeos». Según Babeli, la situación de la población siria era ya muy precaria por la guerra civil. «El drama era ya brutal», afirma, con electricidad solo durante dos horas al día y problemas de alimentación. Por eso, el terremoto ha sido «una desgracia sobre otra desgracia». La gente, dice, «ya tenía pocos medios y ahora todavía tiene menos» y «hay mucha desesperación».

El activista del Bages vive con «mucha angustia» la situación de su país de origen, donde todavía residen algunos de sus familiares, «que no han tenido la opción de irse». Debido al terremoto habrían perdido la vida la mujer y tres hijos de un sobrino, además de un tío. También lamenta las dificultades que existen para enviar ayudas a Siria. «Yo sigo enviando lo que puedo, pero es complicado porque no hay sistema bancario y las ayudas humanitarias no llegan a la gente a causa de la corrupción. Con la guerra hay mucha injusticia». Afirma con impotencia que no sabe qué hacer y estudia la posibilidad de encauzar alguna ayuda a través de su asociación, «pero si no tienes vía gubernamental no llegará».
Joan Babeli salió hace más de 40 años de Siria, y se estableció en Catalunya. Ha puesto sus raíces en Artés, de donde incluso ha sido concejal en el Ayuntamiento, y es una persona muy conocida en el pueblo. A menudo promueve iniciativas de tipo social, cultural y humanitario para ayudar a su pueblo natal.