[ 28-04-2018 ] Joan Babeli és un sirià que viu a Catalunya des de fa més de trenta anys. Natural d’Alep, capital econòmica del país, va marxar de Síria a principis dels vuitanta, quan una altra crisi política afectava el país. Desconnectat de la seva terra durant molts anys, el conflicte bèl·lic l’ha tornat a posar en contacte amb amics i familiars, a qui mira d’ajudar. Babeli és president del PDeCAT a Artés (Bages) i treballa a la Generalitat.
Vaig anar a buscar el meu germà amb cotxe a Eslovènia, vaig portar dos nebots cap aquí. Molts alcaldes m’havien promès que ens ajudarien i ens donarien sostre i un cop aquí em van dir: “És que has vingut massa d’hora”. Massa d’hora? La mort no pot esperar. No tenien voluntat de fer-ho. Al final els vaig portar a Alemanya. A l’Estat Español no s’hi vol quedar ningú. He ajudat dinou familiars. He anat a Àustria i al Líban. I encara ajudo les meves germanes que són allà, un germà discapacitat que no en pot marxar… He hagut de vendre un pis que tenia per poder ajudar-los. M’he arruïnat. Es viu un gran drama allà.
Tornarà poca gent, a Alep. És terra cremada. Dues terceres parts de la ciutat estàn destruïdes, ja no hi ha fàbriques. Ho han perdut tot. Barris sencers que necessiten anys i anys per ser reconstruïts. Penso que hi ha un èxode forçat. Està calculat, ja veurem d’aquí a vint anys. Hi ha un canvi demogràfic calculat. A la costa mediterrània de Síria, gairebé no s’hi ha desplaçat ningú, i tot el que és la línia fèrtil (zona d’Alep) s’ha desplaçat. L’objectiu és buidar el país i repoblar-lo. Hi guanyen les empreses.
A Síria hi havia un problema de classes, ara s’ha disfressat amb la religió, però era un problema de classe. Les classes dominants es van anar empobrint i els que eren pobres es van fer rics. El sistema de Síria va repartir el poder, els càrrecs. L’administració per als cristians, els audiovisuals per als drusos, la carrera militar per als alauïtes, i per als sunnites, coses més esporàdiques. S’han creat ètnies a través de l’economia. També hi havia moltes diferències entre ciutats com Damasc i Alep i la Síria rural. Hi ha pobles que no tenien carreteres. La gent dels pobles odiava la gent de la ciutat i això s’ha notat en el conflicte. S’ha incitat a l’odi de la gent i ara això és molt difícil d’arreglar tot i que confio que hi hagi voluntat.
La tercera guerra mundial es fa a Síria. El que està passant allà és molt més gran que Síria. Síria s’ha convertit en un titella i el règim d’Al-Assad, també. No ho poden controlar, han de fer veure que sí, però no poden.
La gent no fa res. Jo vaig al centre d’acollida a donar-los suport i estan sols. Es necessiten més voluntaris, i els serveis que es donen no són els millors.
